Fa fred, però no tant, i fem una miniexcursioneta pel bosc tapissat de fulles seques. Mini per dues raons: la primera i més important, tenim poc temps per anar-nos a trobar amb la Xarlot a Vic; la segona, que un gos enorme se'ns llança cap a nosaltres bordant i ens barra el pas. Quin remei, anirem a buscar a la Xarlot.
Perdo a la Kminal per moments..... smeeeaaaagooooool.........?
Vic està a rebossar de gent. Passem per la plaça i ens fiquem pels carrerons que estan plens de paradetes amb collarets, coses artesanals, herbes de remedios mil i menjar, molt menjar. Parem a un lloc que fan pans gallecs i en provem de diferents tipus. Parem a comprar embotits. I una coca boníssima per esmorzar. I... segur que moltes coses més que no recordo.
mmmm... un sopar boníssim al costat del foc, que segons la Xarlot, empana molt. :-P
Tot és un jeroglífic cada cop
més complicat de desxifrar; fascina,
però, com mirar el foc o el mar o la boirosa
planura dels records. [Joan Vinyoli]
més complicat de desxifrar; fascina,
però, com mirar el foc o el mar o la boirosa
planura dels records. [Joan Vinyoli]
Emprenem l'excursió a salt de Sallent, un camí que surt des de Rupit. Passem pel pont penjat per fer la foto reglamentària i baixem a la riera per voltejar el poble.
A dalt queda el poble escolpit en la pedra, amb el campanar i la bandera onejant.
El camí a salt de sallent està bastant transitat, però a mesura que avancem la remor de la gent va deixant pas a la remor de l'aigua. Passem per petites cascades fins a